Una de les principals aficions per la majoria dels mortals durant l'època estival és la d'anar a la platja. Algunes multitudinàries, d'altres solitàries, n'hi ha d'extenses, petites cales, amb xiringuito o naturistes... però per davant de tot, una de les qualitats de cada lloc a part de la presència del mar és la sorra. La seva granulometria, és molt sovint, un fet determinant alhora d'escollir destí. Però per mi, la sorra és alguna cosa més, té un dinamisme que fa que sigui un element de paisatge especial.
En aquest post us parlaré sobre les dunes i sobre la seva capacitat de canvi, ja que són una acumulació de sorra sobre la qual el vent hi ha actuat produint una forma suau i uniforme. La direcció del vent i la mida del gra, determinen el seu moviment, sempre en constant evolució.
Si aquest estiu voleu visitar la duna més gran d'Europa, trobareu la Dune de Pyla a la costa atlàntica francesa. Amb una alçada màxima de 117 metres, s'estén al llarg de 3km. de la costa ocupant una amplada de 500 metres i contenint aproximadament 60 milions de m3 de sorra.
Un altres dels fenòmens dunars més especials, el trobem al nord de la península de Jutlàndia a Dinamarca, on trobem la famosa duna Rabjerg Mile, que s'estén entre Skagen i Frederikshaven. El seu desplaçament, ocupant una superfície de 1km2 i 40 metres d'alçada, arrossegant 4 milions de m3 de sorra, fa que el seu avançament "ensorri" tot allò que es troba al seu pas, a una velocitat de 18 metres anuals en direcció nord-est.
Si teniu interès en visitar més llocs dunars, podeu mirar aquest la web del Vlaams Instituut voor de Zee, que des de Bèlgica estudien i intenten parametritzar els grans moviments dunars a Europa.
