cinta mètrica de Le Modulor

Una de les principals fites de Le Corbusier per aconseguir una harmonia general entre les parts, és l'establiment d'un sistema de mesures, en la recerca d'una relació matemàtica de les mesures entre l'home i la natura. El 1948 l'arquitecte francès publica "Le Modulor" i els 1953 "Le Modulor 2", on dóna a conèixer el seu treball.

Les mesures parteixen des de la mida de l'home amb la mà aixecada, amb una alçada de 226cm. i de la seva meitat, coincidint amb l'altura del melic a 113cm. Així doncs, des de la primera mesura, multiplicant successivament i dividint de la mateixa manera pel nombre d'or, s'obté l'anomenada sèrie blava, i de la segona de la mateixa manera la sèrie vermella, sent cadascuna una successió de Fibonacci i permetent milers de combinacions harmòniques.

Aquest sistema de mesures basat en les proporcions del cos humà, tal com havien desenvolupat antigament altres mestres de l'arquitectura, esdevé un dels elements cabdals de treball en el camp de les arts per aconseguir relacions espaials proporcionades, harmòniques i serenes.
Una de les seves cintes originals, conservades a la Fondation Le Corbusier, serveix de model per l'edició d'una cinta mètrica per Vitra Design Museum. És una manera interessant d'explicar als nens la relació que s'estableix entre les diferents parts del cos, i alhora establir uns mecanismes innats de proporcions que afavoreixen l'estètica i l'harmonia en l'entorn que ens envolta. És una bona fórmula per endinsar, a través del joc, l'imaginari infantil en el fascinant món de les matemàtiques i les arts, d'una manera divertida i atractiva.