fun with plywood! at MoMA...

 Butterfly Stools, 1956, per Sori Yanagi (1915- )

El MoMA sempre ha esta capdavanter alhora d'organitzar exposicions i activitats, sobresortint de la programació de la majoria de museus, ja que des de sempre s'ha caracteritzat per ampliar les fronteres de l'art a altres disciplines no admeses en altres galeries. El Museum of Modern Art, inaugurat l'any 1929 al centre de Manhattan, va ser fundat pels filàntrops nord-americans Lillie P.Bliss, Mary Quin Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller per "ajudar a la gent a entendre, utilitzar i disfrutar de les arts visuals dels nostres temps".

Si teniu l'oportunitat d'anar de visita a New York, no us perdeu una exposició que s'hi està portant a terme, Plywood: Material, Process, Form, la qual us farà reaccionar de la importància del material en el disseny dels nostres objectes de la vida quotidiana, ja que la forma final i el procés en depenen molt.

La tant comuna i habitual "fusta contraxapada" és l'element clau, ja que a partir de la superposició de làmines de fusta encolades entre elles, el taulell final pot adoptar formes fins aleshores inusitades, ja que les fibres adquireixen propietats més maleables. Així doncs, entesa com un sandvitx de múltiples capes de fusta encolades entre elles, el contraxapat ha donat als arquitectes del segle XX la possibilitat de modelar multiplicitat de formes.

L'exposició del MoMA se centra en les possibilitats del material, sobretot entre el 1930 i el 1950, quan el moviment modern agafà les regnes. La major part de les icones del disseny actual, tant de mobiliari, il.luminació, etc... han utilitzat aquest sistema de construcció. Així doncs, moltes de les obres de Alvar Aalto, Charles and Ray Eames, Eero Saarinen, Arne Jacobsen...són de fusta contraxapada.

 Lounge chair, 1944, per Charles Eames (1907-1978) i Ray Eames (1912-1988)

Lounge chair, 1934, per Gerald Summers (1899-1967)

Ant chair, 1952, Arne Jacobsen (1902-1971)

Penguin Pool, la visita al zoo i Lubetkin.

Una de les excursions més recurrents quan som pares de família, és la visita al ZOO. Als nens els hi encanta...! Té quelcom d'especial que queden fascinats amb els elefants, les girafes, els lleons, els hipopòtams, les mones, etc... tot aquell bestiari que només coneixen a través de jocs i imatges es fa realitat.

Val a dir que durant el segle XIX el poder d'una ciutat es mesurava per la capacitat d'oferir noves propostes urbanes als seus habitants ( i això no ha canviat avui en dia) i la iniciativa de crear un parc zoològic, complia amb totes les expectatives. El London Zoo, o conegut oficialment com el London Zoological Gardens, és el  segon parc zoològic més antic del món, obert el 1828 al Regent's Park, per darrera del Zoo de Viena, establert el 1752.

Si més no, un dels llocs més fascinants i que no us podeu perdre si aneu de visita al zoo de Londres és la fantàstica Penguin Pool. Aquesta piscina pels pinguins, va ser creada el 1933 per l'arquitecte d'origen rus Berthold Lubetkin, el qual va emigrar a la capital anglesa el 1931, i va muntar el seu propi grup d'arquitectura TECTON. Després de guanyar el concurs per construir la gàbia dels goril·les  van dissenyar una passarel·la en forma de doble hèlix per on els pingüins arribaven fins a la zona humida o àrea de bany dels animals. Aquestes no estava suportada per cap element estructural, sinó que amb l'ajuda del formigó armat, van aconseguir la continuïtat i estètica tan preuada de les rampes descendents i cargolades de la tradició constructivista.