Butterfly Stools, 1956, per Sori Yanagi (1915- )
El MoMA sempre ha esta capdavanter alhora d'organitzar exposicions i activitats, sobresortint de la programació de la majoria de museus, ja que des de sempre s'ha caracteritzat per ampliar les fronteres de l'art a altres disciplines no admeses en altres galeries. El Museum of Modern Art, inaugurat l'any 1929 al centre de Manhattan, va ser fundat pels filàntrops nord-americans Lillie P.Bliss, Mary Quin Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller per "ajudar a la gent a entendre, utilitzar i disfrutar de les arts visuals dels nostres temps".
Si teniu l'oportunitat d'anar de visita a New York, no us perdeu una exposició que s'hi està portant a terme, Plywood: Material, Process, Form, la qual us farà reaccionar de la importància del material en el disseny dels nostres objectes de la vida quotidiana, ja que la forma final i el procés en depenen molt.
La tant comuna i habitual "fusta contraxapada" és l'element clau, ja que a partir de la superposició de làmines de fusta encolades entre elles, el taulell final pot adoptar formes fins aleshores inusitades, ja que les fibres adquireixen propietats més maleables. Així doncs, entesa com un sandvitx de múltiples capes de fusta encolades entre elles, el contraxapat ha donat als arquitectes del segle XX la possibilitat de modelar multiplicitat de formes.
L'exposició del MoMA se centra en les possibilitats del material, sobretot entre el 1930 i el 1950, quan el moviment modern agafà les regnes. La major part de les icones del disseny actual, tant de mobiliari, il.luminació, etc... han utilitzat aquest sistema de construcció. Així doncs, moltes de les obres de Alvar Aalto, Charles and Ray Eames, Eero Saarinen, Arne Jacobsen...són de fusta contraxapada.
Lounge chair, 1944, per Charles Eames (1907-1978) i Ray Eames (1912-1988)
Lounge chair, 1934, per Gerald Summers (1899-1967)
Ant chair, 1952, Arne Jacobsen (1902-1971)
Ant chair, 1952, Arne Jacobsen (1902-1971)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada